La llei d'estrangeria MATA

El Govern central deixa de banda les paraules conciliadores en matèria d'immigració dels primers mesos i presenta una política migratòria centrada en la repressió: més alçada a la tanca de Ceuta i Melilla, més control per mar a l'Estret de Gibraltar i les costes atlàntiques de Canàries, més deportacions i pressió sobre els països d'origen per actuar com a policies contra els immigrants a canvi d'equipaments policials i diners.
Amb tot això, realment Zapatero es creu que aturarà l'arribada d'immigrants? No, ell sap que res no aturarà els viatges mentre l'anomenat "tercer món" segueixi empobrint-se a mans de les multinacionals. I el propi Zapatero ha contribuït a impulsar aquesta espoliació, de la qual participen les empreses espanyoles.
Rajoy, que ara vol prohibir per llei les regularitzacions "massives", ha d'escenificar diferències amb Zapatero, però en immigració tots dos comparteixen la mateixa política. Amb Aznar al Govern hi va haver tres regularitzacions i amb condicions menys dures que les de Zapatero. Tots dos saben que enfortir la repressió i la legislació contra els immigrants té rendiments electorals entre una població autòctona que s'ha imbuït de la por als forasters, però la finalitat no és que no vinguin immigrants sinó que quan ho facin estiguin sota una pressió extrema, siguin una mà d'obra molt dòcil per l'empresari i a la vegada actuïn com un exèrcit de reserva sobre la resta de treballadors/es. El cost, tanmateix, d'abaratir aquesta mà d'obra és de milers de morts a l'Estret de Gibraltar i l'Atlàntic.
Que aquest és l'objectiu no confessat, però real, dels Governs, ho demostra el fet que sigui el mateix govern qui transporta els immigrants sense papers que arriben a les costes canàries a la península, sense cap dret -ni el de treballar- però tampoc sense donar-los menjar ni un lloc per dormir. El Govern sap que la situació esdevé impossible per l'immigrant i ha de buscar feinal, que normalment troba. En aquest sentit, sempre hem entès que la racista i xenòfoba Llei d'Estrangeria era prioritàriament una Reforma Laboral encoberta. Curiosament, mentre Zapatero discutia a la Cimera de Madrid sobre immigració al sud de la mediterrània amb Sarkozy, es feia públic un estudi encarregat per la Conselleria de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya que conclou que en els propers 10 i 15 anys seran necessaris entre 4 i 7 milions de treballadors (6'8 i 11'2 milions comptant les seves famílies) d'immigrats per mantenir el creixement de la producció i que -a la vegada- aquest és l'únic remei per evitar la fallida de les pensions.
Contra aquesta política de Govern i patronal d'abaratir la mà d'obra a extrems pràcticament d'esclavatge, negant-li els drets més elementals i posant sobre aquests treballadors/es tota la pressió policial, cal una lluita decidida de tota la classe treballadora per la unitat i la igualtat. Que tots i totes tinguin papers i drets beneficia tant els treballadors immigrants com els autòctons, perquè els uneix sota les condicions de conveni davant de la patronal.
Mantenir un bon nombre de treballadors/es sense papers és l'objectiu que cerquen patronal i govern, però quan aquest nombre creix excessivament, aleshores altres sectors patronals de la competència es queixen, poden haver-hi protestes dels propis immigrants que veuen com la situació s'allarga sense perspectives de normalitzar la situació, i a la vegada, l'Estat deixa d'ingressar un bon grapat de diners de les cotitzacions corresponents que no es declaren. Aleshores, el govern de torn, sigui del PP o del PSOE, han procedit a regularitzar la situació.
Fa uns quants mesos els immigrants als Estats Units que restaven sense drets van començar a reclamar-los sortint al carrer. Les mobilitzacions es van anar multiplicant i van aplegar-ne més d'un milió. Avui el propi Bush, que ha estat el capità de la política repressiva contra els immigrants, es planteja procedir a una regularització que afectaria prop de 12 milions de traballadors/es.
Aquest és el camí de lluita de tots els treballadors/es sense distinció, pels plens drets polítics i laborals per a tots i totes, per la unitat de tota la classe obrera. Aquest camí pot incloure noves regularitzacions com demanen els immigrants, però ha d'apuntar contra la llei que genera aquesta marginació social, política i laboral dels immigrants: la Llei d'Estrangeria. Quan el PP la va endurir amb la darrera reforma, el PSOE va plantejar un recurs d' inconstitucionalitat, que des de l'arribada al govern a guardat al calaix de l'oblit. No només el PSOE té aquest atac d'amnèsia, també IU, CCOO, UGT que tant van queixar-se de la llei del PP, ara han participat en el reglament que la implementa sense dir res de la Llei. No es tractaria d'eliminar els aspectes més durs d'aquesta reforma del PP sinó de reivindicar el que va ser un dret simplement democràtic burgès: el dret a la lliure circulació de persones. Reivindicar el dret a sobreviure i també el dret que tenen davant de multinacionals i governs titelles de recuperar els recursos d'un país procedint a l'expropiació de les multinacionals. El 7 van començar unes mobilitzacions que encara que petites van ser un primer pas. Cal seguir endavant.

Lluita Internacionalista nº 74 octubre 2006