No a l'Estatut!
Fora REPSOL de Bolivia!
No a la Reforma Laboral!
Per si algú dubtava del caràcter del Govern ZP, ara tot just passat l’equador del seu mandat hi ha sobre la taula la demostració del seu autèntic “talante”. Vam dir que era un Govern monàrquic i que aquest tret l’enfrontava inevitablement amb els pobles; ara amb la reforma estatutària sobre la taula, les demandes de sobirania de pobles com el català i el basc topen amb la negativa categòrica del règim i el govern. A Catalunya el propi ZP donava el tret de sortida de la campanya pel referèndum. El dia següent en terres basques assegurà que es corrobora que la declaració de treva permanent d’ETA es real, però no hi ha cap compromís respecte de l’exigència de la majoria dels partits bascos que el govern accepti que el poble basc decideixi sobre el seu futur. En tot cas la resposta la trobem en el text estatutari català tal i com ha quedat: ni Catalunya es defineix com una nació ni té el dret a decidir sobre el seu futur.
Vam dir que era un Govern de la patronal i acaba d’aprovar la reforma laboral,
text que a la patronal garanteix retalls de cotitzacions i mesures d’abaratiment
dels acomiadaments mentre els beneficis pels treballadors queden en compromisos
de bona voluntat que no obliguen ningú. Les direccions sindicals de CCOO
i UGT van demanar ajornar la signatura del Pacte per després del 1 de
maig i així es va fer, conscients que no podien presentar-lo davant els
treballadors i treballadores com un avenç. En tot cas la lluita dels
treballadors del metall de la província de Pontevedra per un conveni
just demostra que la paciència està arribant a un límit;
les dures mobilitzacions poden tenir ara continuïtat en la negociació
del conveni del petit metall a Sevilla.
Vam dir que era un govern imperialista, i es veu en l’actitud davant els
interessos de Repsol a Bolivia. El Govern que un cop i altre ens diu que no
pot interferir en les decisions que prenen les multinacionals que decideixen
deslocalitzar i tancar, deixant aturats al darrera, corre a interferir les decisions
del Govern bolivià d’Evo Morales quan aquest decideix recuperar
una part del control de les riqueses del subsòl en detriment de multinacionals,
com la Repsol. Quan els interessos dels treballadors i treballadores estan en
perill no fa res, però quan estan en perill els interessos de les multinacionals
espanyoles aleshores el mateix Zapatero assegura que els defensarà i
envia urgentment a alts càrrecs a negociar.
És urgent reactivar la mobilització per convenis justos, per aturar les deslocalitzacions industrials. Ens cal a Catalunya organitzar la campanya pel No al referèndum de juny el més massiva i unitària possible. Cal defensar incondicionalment el dret del poble bolivià a recuperar les riqueses que mai no haurien d’haver anat a parar a mans de multinacionals com Repsol, malgrat que el contingut de les mesures adoptades per Evo Morales estan molt lluny de posar els recursos energètics realment en mans del país. Ens cal, com des del primer dia, enfrontar al carrer amb la mobilització el govern de ZP.
|
Lluita Internacionalista nº 71 maig 2006 |