Fora Imperialistes d'Orient Mitjà

Tres anys després l'imperialisme es troba empantanat a l'Iraq en tots els terrenys. Militarment, el Pentàgon no veu una fi a les “tasques” d'ocupació i reconstrucció d'un aparell d'estat subordinat als dictats de Washington, mentre el desgast polític intern per les contínues morts de soldats nord-americans comença a provocar moviment de familiars i pacifistes que van ressuscitant el fantasma del Vietnam.
Des del punt de vista econòmic perquè dels plans inicials que preveien “rendibilitzar” l'ocupació militar amb l'extracció i venda de petroli estan fracassant, a causa de els continus actes de sabotatge. La dura resistència entretant obliga a la Casa Blanca a mantenir i augmentar el contingent militar i una enorme factura d'ocupació.
Políticament, per que a l'Iraq la política de l'imperialisme destinada a assegurar l'ocupació, va ser promoure la confrontació sistemàtica entre comunitats per a impedir la seva unitat contra l'invasor. Però avui es pot escapar del control ianqui i obrir un procés imparable de ruptura de l'estat iraquià, una ruptura que desestabilitzaria l'àrea, amb un estat kurd al nord impossible d'acceptar per Turquia, i un estat xiïta al sud que reforçaria la influència d'Iran en la zona.
Davant aquest panorama que ajuda que Bush s'enfonsi en les enquestes d'opinió nord-americanes, aquest està disposat a donar senyals de força i determinació per a imposar el seu dictat. Emprèn una ofensiva a gran escala en Samarra, després de mesos en els quals el principal objectiu de les forces d'ocupació nord-americanes era evitar baixes i replegar-se en les seves bases. Alhora impulsa en el Consell de Seguretat de l'ONU advertiments i sancions contra el règim de Teheran.El paper de la Unión europea i l'Estat espanyol és de complet seguidisme de la política nord-americana. Es justifica tota la pressió sobre Iran deixant mans lliures als Estats Units per a aplicar sancions o una eventual intervenció militar. En la situació concreta la principal amenaça contra Iran serien bombardejos massius de “càstig” no per a procedir a una ocupació militar del país, sinó per a intentar doblegar el règim iranià, que, conscient del nou paper que juga en la regió i que està com nombre ú en la llista negra de Bush, busca independitzar-se més del dòlar posant en marxa una nova borsa del petroli en euros.

A propòsit de l'exigència dels EE.UU. i la UE perquè Iran pari el seu programa nuclear, en sectors de l'esquerra i els moviments socials s'ha obert un debat: “si estem contra l'armament nuclear, hem d'oposar-nos a l'exigència que Iran pari el seu programa nuclear?” La nostra posició és que Iran té tot el dret a desenvolupar el programa nuclear, tant amb fins pacífiques com militars. Per a arribar a un món en pau i sense armaments, la seqüència de passos és decisiva. Com EE.UU. o Israel exigeixen a Iran que no desenvolupi la tecnologia nuclear, quan ambdós disposen de bombes atòmiques? Per què no es desarmen ells primer? L'exigència que Iran o Corea del Nord no desenvolupin l'energia nuclear no és més que la garantia d'hegemonia i domini imperialista. El perill de les armes de destrucció massives és real, però el principal perill de la seva utilització són EE.UU. i Israel. Ells sí han utilitzat sistemàticament aquestes armes contra els pobles. Mentre no desarmem l’imperialisme, és una política reaccionària exigir a estats menys poderosos i que estan amenaçats per ell que renunciïn a programes d'armaments.

entre aquesta escalada de violència imperialista a l'Orient Mitjà creix, el seu aliat sionista que està en procés electoral, llança una nova provocació contra el poble palestí, assaltant la presó de Jericó on està detingut entre uns altres el principal dirigent del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, la principal organització de l'esquerra palestina. La presó estava en guarda de les tropes britàniques i nord-americanes que es van retirar per a permetre l'atac israelià. Un cas més escandalós que demostra la total complicitat de l'imperialisme amb Israel contra el poble palestí i que ha aixecat la seva justa indignació.
El pla imperialista per als pobles del Pròxim i Mig Orient és el de liquidar el potencial de qualsevol estat àrab que pugui fer ombra militarment a l'Estat d'Israel que quedaria com única potència regional, una espècie de portaavions nord-americà permanent per al control de les principals reserves mundials de cru, i per a mantenir a ratlla a tots els pobles àrabs. En el tercer aniversari de l'inici de la guerra contra l'Iraq, és més necessari sortir a carrer per a:

Exigir la retirada immediata de les tropes d'ocupació imperialistes de L'Iraq.

Exigir la fi de la impune repressió israeliana contra el poble palestí.

Manifestar la solidaritat amb la resistència iraquiana i palestina.

Ja n'hi ha prou d'advertiments i sancions contra Iran.

Fora imperialisme d'Orient Mitjà

Lluita Internacionalista nº 69 març 2006