Aturem els acomidaments
S'inicia un nou any…
Amb l'amenaça de jutges i militars davant la reforma de l'Estatut de
Catalunya
Les declaracions del Cap Mena eren amidades i calculades, un advertiment de
l'exèrcit al poble català, i al Govern i PSOE, perquè retiri
les reivindicacions que recull la Reforma Estatutària. El cessament del
tinent General no amaga que el Govern i el PSOE, en boca d'un portaveu apropiat
per al sector al qual anaven destinades les seves paraules, com és Rodríguez
Ibarra, asseguren que la Reforma que ha aprovat el Parlament de Catalunya no
anirà endavant i si ho fa serà amb moltes retallades.
Les negociacions bilaterals i multilaterals entre el Govern-PSOE i els grups
parlamentaris catalans comencen a esgotar-se i els grans temes polèmics
segueixen sense resposta. En aquest marc el Parlament de Catalunya votava una
resolució sobre la possible retirada del text en cas que les retallades
fossin excessives. Altre cop el fantasma del fracàs plana sobre el Govern
Maragall, ja que aquest ha estat el cavall de batalla fonamental sobre el qual
ha governat el tripartit. L'altre escenari possible és el de l'acord
en el qual els partits catalans renuncien a tots els punts polèmics a
canvi d'un augment en finançament i un acord que faciliti a CiU un major
protagonisme a Madrid, despla-çant l'acord PSOE-IU-ERC a un altre PSOE-CiU.
En tot cas, el que cal remarcar és que ni tan sols les propostes del
Parlament -que tampoc no resolen els problemes del poble de Catalunya- seran
respectades com s'havia compromès ZP. Un centenar d'entitats catalanes
han convocat una manifestació pel febrer sota el lema "El poble
català té dret a decidir", encara que per part d'ERC es vol
convertir en una manifestació de suport a la reforma de l'Estatut (que
no ha decidit el poble de Catalunya sinó les institucions autonòmiques),
un text que com ho fa l'actual nega al poble de Catalunya el seu dret a decidir.
La solució a les llibertats del poble de Catalunya, com dels altres pobles
de l'Estat, es guanyarà amb la lluita i la solidaritat, i no amb l'estira
i arronsa amb els governs de la monarquia.
Amb la pau social… mentre segueixen els tancaments i deslocalitzacions.
Per cinquè any consecutiu les direccions de CCOO i UGT signen amb la
CEOE patronal l'Acord de Negociació Col·lectiva. Els sindicats
reconeixen que s'ha perdut poder adquisitiu, que el nombre de treballadors acollits
a les clàusules de revisió s'ha reduït, que ha augmentat
la temporalitat, però afirmen que els acords que han garantit la pau
social en els convenis han estat positius. Increïble, però cert!
L'acord deixa via lliure a la negociació de la nova Reforma Laboral que
ha de suposar una nova retallada de drets dels treballadors a nom de la "flexibilitat
en el mercat". La voluntat del Govern és la de tenir un document
consensuat amb patronal i sindicats el pròxim trimestre.
La política de les direccions sindicals de lliurament i entrega a la
patronal, de desmobilització gairebé absoluta, està obrint
les portes de bat a bat perquè passin els plans patronals de retallades,
acomiadaments i tancaments. L'últim exemple ha estat SEAT, després
d'estar assegurant que no signarien acomiadaments, CCOO i UGT donaven a mitjans
de desembre un gir i signaven 660 acomiadaments, als quals calia sumar les baixes
voluntàries i els anteriors acomiadaments. La llista la va retenir l'empresa
fins a dos dies abans de les vacances per a impedir una reacció espontània
de la plantilla, encara que aquesta es va produir i van parar la producció,
mentre havien de contractar una empresa de seguretat per a custodiar les seus
de CCOO i UGT a l'empresa davant els possibles actes dels treballadors.
Els acomiadats s'han començat a organitzar en assemblees que va convocar
inicialment la CGT, sindicat que no va signar l'acord. SEAT no és una
més entre les empreses que han aplicat expedients de regulació
amb acomiadaments, sinó que suposa una escalada en l'aplicació
dels plans de deslocalització en el sector industrial. Com la major empresa
industrial de Catalunya és un referent obligat per al moviment obrer
de tot l'Estat, com també per a la patronal, que obté, amb els
acomiadaments de SEAT, carta blanca per a procedir a retallades de plantilles
i deslocalitzacions. De moment la repercussió sobre tota la indústria
auxiliar ja ha començat amb la presentació d'EROs i representa
multiplicar per cinc la destrucció d'ocupacions.
A més, l'acord de SEAT té una segona component: com ja van fer
Telefònica, RENFE, SAS o Gearbox hi ha un objectiu de conducta en els
acomiadaments per a castigar la combativitat a l'empresa. En aquest cas ha estat
contra CGT, en un atac directe a la llibertat d'acció sindical, que compta
amb la complicitat directa de les direccions de CCOO i UGT. Començant
per la manifestació de tota l'automoció a Saragossa del 21 de
gener, seguint pels plans per l'anulació de l'ERO i la readmissió
que han aprovat els acomiadats de Seat, cal aixecar plataformes i mobilitzar
per a defensar cada lloc de treball davant la rapinya patronal i la complicitat
dels Governs que, a més compten amb la col·laboració activa
o passiva de les burocràcies sindicals majoritàries.
|
Lluita Internacionalista nº 67 gener 2006 |