Una regularització en mans del patró!
Després de les eleccions el Govern recupera la iniciativa política
a Euskadi. Amb el Parlament Basc pràcticament bloquejat com s'ha pogut
constatar amb les dificultats per anomenar president de la Cambra, el Govern
ha obtingut un suport ampli per començar negociacions amb ETA si aquesta
organització renuncia a la lluita armada. Batasuna aplaudeix la resolució
i tot fa suposar que les converses estan ja avançades i que d'una banda
la absència d'accions sagnants i de l'altre la no il·legalització
de la candidatura d'EHAK són manifestacions d'acceptació del procés
per ambdues bandes.
El PP es queda sol reclamant la repressió com a única política
per Euskadi. Els resultats electorals han demostrat que després de quatre
anys d'il·legalitzacions i tancament de diaris, en el que semblava l'ofensiva
final de l'Estat contra l'esquerra abertzale, aquesta no només no retrocedeix
si no que augmenta en suport electoral i puja a 9 diputats, dos més dels
que tenia EH. Aquestes dades i el nou panorama marginen al PP tant a Euskadi
com al Parlament Central.
Però a aquesta situació no s'hi arriba per la força de
Batasuna ni per la fortalesa militar d'ETA, s'hi arriba perquè els cops
repressius sobre el grup armat l'han afeblit. Alguns destacats dirigents van
reclamar la fi de la lluita armada des de les presons, on estan tancats més
de 600 presos i preses polítiques. La situació es tornava insostenible,
mentre la política de la direcció abertzale de forçar per
tots els mitjans a empènyer al PNB a encapçalar un procés
de ruptura amb l'Estatut quedava en un carreró sense sortida.
Així doncs és el Govern i el règim qui està a l'ofensiva,
la qual cosa ha de fer reflexionar tots els qui creuen que iniciar el procés
de negociacions és avançar cap a una sortida que respecti els
drets polítics dels bascos i basques. La clau de la resistència
abertzale davant l'Estat no és la referència a la lluita armada,
que sovint li minava el suport, sinó la negativa a reconèixer
la legitimitat institucional monàrquica. Era la imatge dels parlamentaris
puny en alt davant la corona espanyola a Guernika.
La política del Govern combina el pal i la pastanaga, per tal que aquest
moviment s'instal·li a les institucions encara que sigui amb llenguatges
radicals. Aquest seria un èxit d'estabilització del règim.
És per això i perquè no hi ha cap possibilitat de compatibilitzar
la monarquia hereva del franquisme amb el dret d'autodeterminació del
poble basc, que el camí hauria de girar a cercar un ampli moviment de
suport de treballadors de tot l'Estat pel dret dels pobles front la Monarquia.
D'èxit qualifica el Govern el procés de regularització
que es va acabar el 7 de maig. Però la realitat és que més
de meitat dels immigrants que no tenen papers es quedaran fora de la llei. Per
l'acord entre el govern del PSOE, CCOO i UGT i la patronal eren els empresaris
els que tenien la clau per la regularització, tot justificant-se en la
necessitat de fer sortir el treball en negre. La reacció de bona part
dels empresaris davant la nova situació va ser desfer-se ràpidament
d'aquests treballadors immigrants quan aquests demanaven les gestions per regularitzar-se.
No tan sols més de la meitat dels treballadors immigrants sense papers
es quedaran per fora de la regularització, si no que dels que han presentat
papers un de cada tres ho han fet per servei domèstic.
Però el procés s'ha acabat i veurem quants dels qui han presentat
papers acaben amb els permisos corresponents. Però ¿i la resta?
Ara Caldera, ministre de Treball, així com els dirigents de CCOO i UGT
demanen mà dura amb tothom qui no ha entrat. I això no només
és inaplicable davant els centenars de milers d'afectats si no que tampoc
aturarà el moviment migratori que empeny la ruïna en la qual l'occident
imperialista ha deixat en els països d'origen. Així doncs la patronal
seguirà disposant d'un enorme exèrcit de reserva per augmentar
els beneficis.
I és per tot això que la llei d'Estrangeria més enllà
de ser una llei que negava els més elementals drets i criminalitzava
a persones amb l'únic delicte de cercar un treball per subsistir, és
una poderosa llei en mans de la patronal, una profunda Reforma Laboral que els
permet disposar, amb l'ajuda de la pressió policial sobre els treballadors/es
immigrants, de mà d'obra pràcticament esclava.
No hi ha un altre camí que continuar en la lluita per la derogació
de la Llei d'Estrangeria, per defensar el dret d'un treballador a cercar treball
allà on el pugui trobar i exigir la unitat dels treballadors i les organitzacions
polítiques que es diuen d'esquerres en la defensa del sector més
explotat i -reprimit per la llei- dels treballadors i les treballadores.
|
Lluita Internacionalista nº 61 maig 2005 |