Contra deslocalització: Nacionalització

Contra les deslocalitzacions: nacionalització! No a la nova Reforma Laboral. Els tancaments per deslocalització industrial se succeeixen sense descans. Entre l'ampliació de la UE a 25 membres i l'entrada en vigor d'acords de liberalització -com el del tèxtil (veure articles LI 57 de gener del 2005)-, el pitjor de la deslocalització industrial està encara per arribar. Els sectors més afectats són metall, tèxtil i químiques. La patronal busca treure partit a les diferències salarials que en set dels nous socis de la UE està al voltant de 4 euros/hora mentre que a l'Estat espanyol estan 15'37 euros/hora (una de les més barates de la UE, ja que superen els 19 euros/hora). Respecte al tèxtil, que compta amb 7000 empreses i 240.000 llocs de treball, en el primer mes d'entrada en vigor de la liberalització, ha augmentat fins un 2700 % l'entrada de tèxtil xinès, però també d'India i Pakistan. I què proposa el Govern? Que no esperin els empresaris que els afecti la crisi, que siguin ells qui deslocalitzin -almenys parcialment- per a augmentar la competitivitat. I ofereix diner públic per tal d'ajudar a acomiadar o bé tancar!
Pot haver una actitud més indignant en un govern que ho és per un vot majoritari dels treballadors? Però les deslocalitzacions són presentades per les direccions de CCOO i UGT com quelcom inevitable i tota la mobilització -quan n'hi ha- es limita al nombre de dies d'indemnització. Així el procés de desertització industrial prossegueix. No és cert que no es pugui fer res: cal mobilitzar-se, com estan fent els treballadors/es de Miniwatt (Philips LG), exigint del govern autonòmic català la intervenció de la fàbrica, la seva nacionalització. No hi ha altre camí, s'imposa una política d'unitat amb totes les empreses afectades per a impedir la desertització industrial.

No a la nova Reforma Laboral. El primer any de Govern socialista no ha pogut ser millor per a la patronal: un augment de benefici notable en tots els sectors empresarials (el 2004 les empreses no financeres van augmentar beneficis un 21,7%, inclosos els sectors industrials amb un 11'6%), mentre les despeses de personal només creixien un 1'7%, és a dir, mentre els treballadors/es en la seva majoria perdien poder adquisitiu i amb una taxa de precarietat del 30%, que és doble de la mitjana de la Unió Europea.
Però la patronal demana més i exigeix ara un abaratiment de l'acomiadament i una nova rebaixa en les cotitzacions patronals a la Seguretat Social. Sobre l'abaratiment de la indemnització per l'acomiadament, el ministre de Treball, Jesús Caldera, ja ha defensat la reducció de 45 a 33 dies per a tots els nous contractes indefinits, per a "fer l'acomiadament més atractiu" i "fomentar l'ocupació fixa". Encara que els sindicats no semblen disposats a acceptar-ho. El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, afirma que: "Amb la realitzada en la reforma de 1998 és més que suficient. En aquella ocasió els sindicats acceptarem rebaixar les indemnitzacions per als nous contractes dels 45 dies per any a 33 amb un màxim de 24 mensualitats. La contrapartida havia d'haver estat una dràstica reducció de la temporalitat que no s'ha produït". I què va ocórrer? Que la temporalitat va seguir creixent, encara que les indemnitzacions van caure. Però les direccions de CCOO i UGT estan disposades a cedir a la rebaixa de la cotització patronal, la patronal, a canvi, es tornarà a comprometre per enèsima vegada a reduir els contractes temporals. Fidalgo, secretari general de CCOO, creu que la pròxima Reforma Laboral estarà llesta en tres mesos. D'aquesta forma decidiran que una part del nostre salari indirecte vagi a engrossir les arques patronals, en lloc de permetre una millora de l'atenció mèdica i les jubilacions. Aquest any la Seguretat Social ha tingut un superàvit de 8.000 milions d'euros i el 2005 poden superar-se. Ja n'hi ha prou d'enganys! No a la nova Reforma Laboral!

Il·legalitzacions i eleccions a Euskadi
A pocs dies de les eleccions a Euskadi, la crida de Batasuna a votar el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) ha modificat les perspectives electorals. La majoria absoluta que comptaven obtenir els partits del govern tripartit basc per a impulsar el Pla Ibarretxe s'esfuma i es reproduiria un esquema parlamentari similar a l'actual. El fet que el Govern no ordeni la intervenció de la fiscalia contra EHAK, amb l'arsenal d'impunitat i arbitrarietat que li permet la Llei de Partits, fa preveure que no vol tancar la possibilitat d'iniciar negociacions amb ETA.
Però aquesta situació que avui permet canalitzar el vot abertzale no deu deixar en un segon pla el greu atemptat contra la llibertat d'expressió que comet el Govern, el seu Fiscal i els Tribunals de Justícia amb la il·legalització primer de Batasuna i més tard de la candidatura Aukera Guztiak (AG) a pesar de comptar amb més de 30.000 signatures que l'avalaven. Els "arguments" dels tribunals en aplicació de la Llei de Partits recorden els processos de la Santa Inquisició, en els quals no es jutgen fets, tampoc el que diu AG o que en el programa que presenten pogués haver apologies de terrorisme, sinó que se l'acusa pel que no diu, per que no condemna ETA. El més greu és que una decisió antidemocràtica com aquesta que deixava sense la seva opció electoral entre 100.000 i 200.000 bascos i basques no aixequi un clam dins l'esquerra a la resta de l'Estat, però l'esquerra parlamentària -amb IU o ERC- està més preocupada a buscar un acord amb el govern del PSOE que a defensar els drets democràtics. Se li poden donar al conflicte basc totes les voltes que es vulgui però el problema crucial és que la Monarquia no està disposada a permetre als pobles que avui viuen sota l'Estat que decideixin el seu futur, que exerceixin el seu dret a l'autodeter-minació, i sense aquesta premissa no hi ha solució al conflicte. És urgent reunir una Plataforma estatal pel dret d'autodeter-minació dels pobles.

Lluita Internacionalista nº 60 abril 2005