El poble basc ha de decidir
A les Corts, el Pla Ibarretxe en si, és a dir, el seu contingut i articulat, va discutir-se ben poc. La cosa no és com volen presentar-la el PP i el PSOE i els mitjans de comunicació estatals que els fan de cor: que el Pla és una passa cap la independència del País Basc. Ni ho diu, ni ho és. El problema és que el Pla i el procediment que preveu per ser aprovat identifica el poble basc com una nació, i que, per tant, com a subjecte històric, té capacitat per decidir el seu futur, i aquest precedent és absolutament inacceptable per la Monarquia centralista.
La discussió a les Corts va centrar-se en la legitimitat que té el Parlament Basc per proposar la reforma estatutària i, sobretot, la que pot tenir el poble basc per opinar sobre ell mateix votant en un referèndum, que només és consultiu! Per al PNB i el Pla Ibarretxe, el poble basc pot decidir i, com a mínim, opinar en referèndum. Per al PP i el PSOE, no; l'única sobirania que reconeixen és la d'Espanya i, per tant, no es pot fer res sense el permís del Parlament espanyol. Així doncs, qualsevol decisió o fins i tot la possibilitat d'expressar una opinió s'ha de fer sota tutela i permís. Les diferències entre el PP i el PSOE són en la manera d'imposar aquesta decisió al poble basc i al seu Parlament, per mitjà de l'autoritarisme dur i pur o amb "el diàleg" i alguna concessió. Les altres forces d'esquerra a Madrid i al País Basc no han fet de res més que de comparses en aquest debat, darrera de la burgesia basca del PNB o darrera del centralisme del règim, però en cap cas s'ha obert una posició des dels treballadors que des de la defensa dels treballadors respectés el dret d'autodeterminació del poble basc.
Nosaltres defensem incondicionalment que el poble basc ha de decidir el seu
futur, sense tuteles ni permisos. Té dret a decidir el Pla Ibarretxe
i a fer-ho en un referèndum no consultiu, sinó vinculant. Aquest
dret va més enllà de l'anàlisi que fem del Pla en si que
proposen PNB-EA-EB. Pel fa al contingut del pla, creiem que no té en
compte els interessos dels i les treballadores basques ni tampoc els drets nacionals
com a poble, és a dir, el dret d'autodeterminació. Aquest dret
no cap en la Monarquia i per això és necessària la ruptura
amb aquest règim i això només serà possible impulsant
la mobilització unida dels treballadors i els pobles de l'estat.
Ja ha començat la campanya oficial sobre el Referèndum, encara
que el Govern porta mesos fent-ne. Fins a ara la fredor ha estat la tònica
general, cosa que faria preveure una abstenció alta. El govern confia
en el control absolut des del Sí de tots els mitjans de comunicació
per estirar un resultat a favor seu amb un mínim de participació
mentre fa callar el No. L'acte central pel sí de la seva campanya està
previst pel divendres 11 de febrer amb el míting a Barcelona de Chirac,
Shoroeder i Berlusconi acompanyant Zapatero. Amb aquest suport al Sí,
els quatre tenors volen demostrar la importància que té per tota
Europa el resultat del referèndum del dia 20 perquè és
el primer i, per exemple a França, les coses no estan gens clares després
del dur debat intern al PS sobre el vot i el fet que la CGT, la principal central
sindical del país, s'hagi decantat pel No. Però la presència
de l'impresentable Berlusconi potser deslluirà el segon missatge: ens
venia l'eix europeu bo, el que es va oposar a la guerra de l'Iraq, el de la
cara amable davant dels Blair, Aznar i Berlusconi que estaven amb Bush. Així
s'escenifica que no hi ha tanta distància entre els uns i els altres,
llevat en com es repartien el petroli iraquià, i que en el fons comparteixen
els interessos comuns d'una Europa imperialista, neoliberal i repressiva.
El resultat del referèndum del 20 de febrer és essencial pels
governs de la Unió Europea per consolidar els seus plans; per nosaltres
també: per aturar-los. I què passa amb els partits parlamentaris
que estan pel no? Que es limiten a fer actes propis i espots electorals, però
sense implicar-se a fons en l'organització de la mobilització.
Estan més preocupats pels càrrecs de Govern (ERC, IC, IU-EUiA
a Catalunya) que comparteixen amb els socialistes o de cololaborar amb ells
(IU al central) que per impulsar la mobilització pel No, perquè
aquesta, inevitablement, s'enfrontarà als Governs, central o autonòmics.
L'única resposta que pot compensar la seva absoluta supremacia en el
control dels mitjans de comunicació és la mobilització,
i cal posar els mitjans per fer-la sentir: als actes i manifestacions que hi
ha convocats; a la manifestació central pel No del 12 de febrer de Barcelona
i en fi, el 20F, votant que NO.
|
Lluita Internacionalista nº 58 febrer 2005 |