ESPAÑA UNA GRANDE Y LIBRE

PSOE + PP

El debat sobre el Pla Ibarretxe centra tota l'atenció política. El 20 de desembre la comissió parlamentària basca va aprovar el text amb els vots del PNB, EA i EB-IU i l'abstenció de Sozialista Abertzaleak (SA). El 30 de desembre SA dividia el vot dels seus sis diputats perquè el govern tripartit obtingués els tres vots pel Sí que necessitava per aprovar el Pla al Parlament, amb 39 a favor i 35 en contra. El Pla de reforma de l'actual estatut va ser remès a les Corts Generals perquè es tramiti.
Les reaccions van ser immediates. Des de les files del PP s'exigeix un recurs al Tribunal Constitucional per impedir fins i tot el debat. En declaracions dels seus dirigents, aquests van apel·lar a la dissolució de les institucions de l'autonomia basca emparant-se en l'article 155 de la Constitució per actuar "amb tots els mitjans de què disposa l'Estat" i Fraga deia que arribat el cas s'hauria de fer com el 34, quan Lerroux [cap de Govern de la II República], que no era un autoritari, sinó un radical veterà, la va suprimir a Catalunya el 1934. "I no va passar res". La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va afegir-se al cor de crítiques de la patronal afirmant que només la sobirania espanyola és "moralment acceptable".

Al PSOE, el sector encapçalat per Rodríguez Ibarra i Bono seguia el mateix camí que els populars. El govern rebutjava tota negociació i assegurava que bloquejaria el pla. Mentre un altre sector, amb Maragall i el PSC, també qüestionava el Pla però en reconeixia la legalitat i es desmarcava dels tambors de guerra. En aquest sentit el Govern català en un comunicat emès el mateix dia "respecta" la decisió del parlament basc però se'n desmarca, explicant que no es pot comparar aquest procés de reforma amb el català.
Llamazares, coordinador general d'IU, assegurava que el Pla Ibarretxe "no és un pla per a Euskadi", perquè es tracta "d'un pla parcial del nacionalisme basc contaminat pel vot ambigu de Batasuna, i que no es pot considerar el substitut de l'Estatut de Guernica", per anunciar un vot en contra a les Corts que ha de ser ratificat el 22 de gener que ve pel Consell General d'IU. Per la seva banda, per ICV Joan Herrera va manifestar que s'abstindran amb els mateixos arguments que IU.

En anteriors articles analitzem el contingut del Pla Ibarretxe. És una proposta de reforma estatutària que no planteja una secessió d'Euskadi i que a més diu que ha de ser negociada amb les institucions monàrquiques ... i així, per què tanta revolada? El que ni el PP ni el PSOE, és a dir la Monarquia, no estan disposats a acceptar és el reconeixement de l'existència del poble basc com una entitat diferenciada del poble espanyol, perquè això crea un precedent. I aquesta expressió de l'existència d'un poble basc, diferenciat, es concreta quan aquest poble és cridat a votar si vol el canvi o no.
Per això el que es converteix en cavall de totes les batalles no és el contingut en si del Pla Ibarretxe sinó el fet que aquest recorre a un procés de sobirania -encara que limitada pel seu caràcter consultiu- que es materialitza en el referèndum promès. Per això no va ser per casua-litat que sota el Govern del PP es procedís a cri-minalitzar la convocatòria de qualsevol referèndum, ja que qualsevol referèn-dum (com el pròxim a la constitució europea) només pot exercir-lo l'únic i indivisible poble espanyol. En paraules de Rodríguez Ibarra: "no s'ha de votar, des de posicions socialistes, en cap instància, cap reforma que no inclogui en l'articulat el reconeixement i acatament que la sobirania nacional és indivisible i resideix en el conjunt dels ciutadans espanyols."
Així doncs aquest és el fons de l'assumpte i va més enllà de l'articulat del Pla Ibarretxe: si té o no dret el poble basc a decidir sobre el seu futur i com vol relacionar-se amb altres pobles. Per al bloc monàrquic la resposta és no; per a nosaltres sí. Des del nostre internacionalisme no acceptem cap unitat imposada, perquè aquesta unitat es converteix en opressió. S'ha d'alçar la veu contra els vents de nacionalisme opressor espanyol que sorgeixen no només de la dreta espanyola sinó també des de l'esquerra monàrquica política i sindical.

Lluita Internacionalista nº 57 gener 2005