Izar la primera gran lluita contra l'actual govern
La lluita de les drassanes d'Izar és la primera prova de
foc entre el Govern i els i les treballadores. Les bones formes i promeses de
Zapatero deixen pas als fets i les realitats. I la realitat és que el
Govern actual -seguint la tradició de Felipe González- emprèn
el camí de les privatitzacions, les reconversions industrials, els acomiadaments,
és a dir, ens confirma que és el govern de la patronal i del capitalisme.
Tenia raó el secretari general d'ELA, José Elorrieta, quan deia
que: "el PSOE no està pagant les conseqüències de la
nefasta gestió del PP, sinó que s'està aprofitant de la
política del govern anterior per tirar endavant aquests plans de desmantellament
industrial". Si al Lluita Internacio-nalista 53 mostràvem que la
seva política internacional era igualment imperialista i, contra el que
semblava, subordinada a l'imperialisme nord-americà, ara li toca el torn
a la seva política econòmica.
La dimensió del problema és enorme: als 11.000 trebal-ladors/es
directes s'hi han de sumar totes les contractes que treballen per Izar (la xifra
arribaria a un total de 40.0000 afectats directes), amb una repercussió
social en llocs de treball indirectes (comerços, serveis, ...) que rondarien
els 100.000 llocs de treball. Això suposa la desertització de
comarques senceres.
Però la decisió i la capacitat de lluita dels treballadors d'Izar
ha imposat la unitat sindical, impedint fins ara que es desmarquin les direcccions,
sobre tot les de CCOO i UGT que estan acostumades a entrar a negociar-ho tot
a partir de la filosofia que qualsevol pla de la patronal és irremeiable.
Han rebutjat -amb raó- paralitzar el seu pla de lluita mentre es mantenen
reunions amb el Govern. I sobre aquesta base d'unitat i mobilització
han generat darrere seu un moviment solidari que ha arrossegat partits, ajuntaments,
institucions de tots els colors (incloses les del PSOE) per donar suport a la
lluita i que les drassanes no es tanquin. Aquest és el camí.
Els intents des de l'Executiu de dividir la lluita de les drassanes segregant
amb urgència la divisió civil de la militar de moment no han reeixit
i a les vagues es manté la unitat de tots contra el pla del Govern. Al
final, i encara que sigui transitòriament, aquest ha hagut de fer un
pas enrere, paralitzant el decret de segregació i demanant temps per
renegociar amb Brussel·les. Un primer triomf, encara que sigui parcial.
Però hi ha més coses, perquè en la discussió d'Izar
s'hi barregen d'altres molt importants: què és una empresa rendible?
com és que els vaixells civils no són rendibles i els militars
sí? per què es pot subvencionar la indústria militar i
la civil no? De veritat el Govern espanyol no pot saltar-se la normativa de
la UE? no són necessàries inversions urgents en una flota de protecció
per evitar nous Prestige? Les pàgines centrals d'aquest número
de LI aborden aquests temes.
No és només Izar, la mateixa actitud mentidera que
va tenir Zapatero amb els treballadors de les drassanes, la va tenir el PSOE
amb la RENFE. Des de l'oposició es va oposar a la Llei del Sector Ferroviari
del PP, va impulsar-hi un recursos al Constitucional, va declarar-se una vegada
rera l'altra en defensa dels ferrocarrils públics. Semb-lava clar que
una vegada al Govern el primer que faria seria derogar-la. Doncs, després
d'una petita moratòria preventiva de poc més de sis mesos, ara
està disposat a aplicar-la a partir de l'1 de gener de 2005. El pla és
el mateix que per a Izar: se sanegen els com-ptes amb diners públics
a fons perdut -és a dir a les butxaques dels futurs inversors privats-,
se segreguen els sectors rendibles dels que no ho són. Els que són
rendibles es privatitzen, els que no es mantenen públics... de moment,
i mentrestant es va pensant en com poder arribar a liquidar-los. Ara mateix
el Comitè General d'Empresa ha convocat quatre dies de vaga a tota la
Renfe pel compliment del conveni actual en matèria de reclassificació
professional i contra la privatització. Aquesta vaga se suma a la que
mantenen des de fa quatre mesos i de forma intermitent els treballadors de Circulació.
Tota la classe obrera segueix amb atenció el desenllaç d'Izar:
si guanyen ells, guanyem tots els treballadors i treballadores. S'ha de construir
la unitat més àmplia amb la seva lluita, exigint la defensa de
tots els llocs de treball i d'un Pla d'inversions en la flota civil que aporti
càrrega de treball a les drassanes.
Amb els i les treballadores d'Izar i amb els de RENFE: ni privatitzacions ni
acomiadaments!
|
Lluita Internacionalista nº 54 octubre 2004 |