El debat sobre el Pla Ibarretxe centra tota l'atenció política. Des de les files del PP s'exigeix un recurs al Tribunal Constitucional per impedir fins i tot el debat.

Al PSOE, el sector encapçalat per Rodríguez Ibarra i Bono seguia el mateix camí que els populars. El govern rebutjava tota negociació i assegurava que bloquejaria el pla. Mentre un altre sector, amb Maragall i el PSC, també qüestionava el Pla però en reconeixia la legalitat i es desmarcava dels tambors de guerra

Nosaltres defensem incondicionalment que el poble basc ha de decidir el seu futur, sense tuteles ni permisos. Té dret a decidir el Pla Ibarretxe i a fer-ho en un referèndum no consultiu, sinó vinculant.

Ja ha començar la campanya oficial sobre el referèndum. L'única resposta que pot compensar l'absoluta supremacia del Sí és la mobilització

Davant aquest Govern no cap el raonament de que "pitjor" seria el PP: aquest és un cercle viciós que ja vam viure amb els Governs González.

Cal impulsar la mobilització per avançar en un bloc de ruptura amb aquesta política seguidista del capitalisme i l'Estat

Contra les deslocalitzacions: nacionalització! No a la reforma laboral. El primer any de Govern socialista no ha pogut ser millor per a la patronal amb un agument notable de beneficis en tots els sectors empresarials. Però la patronal encara demana més i exigeix ara un abaratiment de l'acomiadament i una nova rebaixa de les cotizacions patronals a la Seguratat Social.

Il·legalització i eleccions a Euskadi. A pocs dies de les eleccions a Euskadi, la crida de Batasuna a votar EHAK ha modificat la perspectiva electoral. Peró aquesta situació que avui permet canalitzar el vot abertzale no deu deixar en un segon pla el greu atemptat contra la llibertat d'expressió amb l'il·lagalització de Batasuna i AG.

Després de les eleccions al Parlament Basc, el Govern recupera la iniciativa política a Euskadi. El Govern combina el pal i la pastanaga per a què l'esquerra abertzale s'instal·li a les institucions

D'èxit qualifica el Govern el procés de regulació que es va acabar el 7 de maig. Però la meitat dels immigrants que no tenen papers es quedaran fora de la llei. La patronal seguirà disposant d'un enorme exèrcit de reserva de "sense papers" per tenir més beneficis

El Govern del PSOE va arribar al poder no pels seus mèrits sinó perquè la mobilització popular, farta de mentides i prepotència, va sortir al carrer per fer fora el PP. El Govern s'ha consolidat perquè amb l'esquerra institucional i les direccions sindicals ha desactivat el moviment de masses. Amb la desmobilització, la dreta es decideix a prendre la iniciativa i ocupar el carrer.

La crisi de la UE és una evidència. Era necessari que algú s'atrevís a dir NO, com han fet els joves i treballadors francesos. L'efecte dòmino funciona i fa que immediatament els Estats que tenien convocat referéndum decidissin ajornar-lo sine die.

Les llibertats individuals, nacionals dels pobles i col·lectives no hi caben dins la Monarquia. Les reformes són un nou carrero sense sortida, com ja ha passat amb els textos actuals, que embarranquen les llibertats i permeten posar-les en quarentena amb instruments legals purament franquinstes i repressius com ha demostrat Aznar, Davant aquesta realitat no hi ha blindatges que valguin, ni reivindicant els "drets històrics" ni sense fer-ho

Als EUA les veus s'aixequen contra les inversions milionàries a la guerra d'Iraq i "contra el terrorisme" i no en les necessitats de protecció del poble. El Govern nord-america té recursos, però ni en aquesta situació varien les prioritats polítiques.

Defensem el dret de qualsevol treballador del món a buscar feina allà on la pugui trobar. La presència d'immigrants disposats a jugar-se la vida per sortir de la misèria no està dictada ni té res a veure amb els dispositius repressius que marqui l'Europa búnker, sinó en les condicions d'extrema pobresa que les multinacionals i els governs titelles dels seus països d'origen han provocat.

L'escàndol de l'Estatut demostra que el règim hereu del franquisme no té marge de reforma.

L'odi i la ràbia acumulada per anys de marginalització, racisme, discriminació i pressió policial van esclatar a les cités franceses. Però aquesta situació no és només a França,. la burguesia juga amb foc a l'augmentar la tensió en els barris amb retallades de servies, privatitzacions, encariment de la vida i l'habitatge, però alhora sap que marginació, criminalització i racisme són poderosos agents per a baixar sous i extremar la sobreexplotació de l'immigrant, i al mateix temps és també un element per a la divisió de la classe obrera i la juventut.

No hi ha cap altre camí que la classe obrera es posi decididament al costat dels joves contra l'atur i la marginació, i faci seva la lluita dels immigrants contra el racisme i que els treballadors/es es posin al capdavant dels sectors oprimits per la burguesia i l'Estat