No hi ha treva possible. Continua el pols de força entre Euskadi i el Govern central i s'estrena el Govern PSC/PSOE, ERC, IC/EUiA a Catalunya. És important la discussió davant de l'aquest nou Govern de la Generalitat per les il·lusions que ha despertat sobre un canvi a favor dels treballadors i la joventut. Aquestes il·lusions seran positives si es tradueixen en mobilització, en exigències concretes, l'espera es el parany perquè després es tradueix en desencantament.

Nosaltres volem avançar amb amplis sectors de treballadors en les seves mobilitzacions per confrontar en nou Govern perquè creiem que prioritzaran els seus compromisos amb la Monarquia i la patronal.

La vida política ha entrat de ple en la campanya electoral. Unes eleccions que, amb la llei de partits, deixen altre cop una part important del poble basc sense possibilitat d'escollir. En plena ofensiva centralista del govern i el règim per liquidar qualsevol resistència en el poble basc, la constitució del Govern PSC, ERC i IC/EUiA a Catalunya obre un nou front al Govern central i això, al seu torn, alleuja la pressió sobre Euskadi.

Mentre milers de treballadors veuen com la patronal tanca fàbriques i acomiada treballadors/es perquè vol guanyar-ne més.

El moviment de masses ha contribuit de manera decisiva a la caiguda del govern

Estem convençuts que Zapatero no trigarà a decebre com ho va fer Felipe González, per a acabar aplicant una política proimperialista, una política repressiva amb el poble basc, ara seguint el Pacte contra el Terrorisme, i una política econòmica de benefici dels sectors empresarials.

Zapatero sap que els temes que forcen la seva agenda no són fruit de la voluntat política del PSOE sinó del moviment de masses contra Aznar.

El que és perillós per al moviment de masses és esperar a reaccionar darrere dels fets i de les decepcions del Govern, perquè aleshores pesa el llast de la desil·lució i la desmoralització. En canvi, si el moviment s'anticipa i es converteix en un element de la situació política, aleshores estarà o més prop d'aconseguir els seus objectius o més preparat per reaccionar enfrontarnt-se al Govern.

La constitució europea no és més que l'expressió dels dos poders que la UE reconeix i reforça: el de les multinacionals i el dels estats que la componen

El Govern del PSOE ha començat la seva gestió buscant guanyar credibilitat i cert marge de confiança que no tenia; el aquest sentit la desició de la retirada de les tropes de l'Iraq. Pero la seva política parteix d'utilitzar l'anti-terrorisme com a una lau prioritària tant per marcar la política interna com la internacional. En la seva política externior parteix de buscar el reequilibri entre el reforçament de la UE per a exigir als EEUU que comparteixin el seu botí amb els altres imperialistes.

Cal tornar a redifinir un espai comú de l'esquerra anticapitalista, la que reconeix els drets dels pobles, la que denuncia sense embuts l'imperialisme

L'alta abstenció ha estat la resposte a la falta d'utiilttat del Parlament europeu i a la falta de debat sobre la UE. El Parlament juga un paper secundari respecte el veritable poder de decisió que resideix en les cimeres de Caps d'Estat. Pel que fa al debat sobre l'UE l'estafa ha estat complete: un silenci absolut davant de la Constitució Europea.

Comença un nou curs amb el centre polític internacional a l'Iraq-Palestina i en la seva repercussió en les eleccions nord-americanes.

A l'Estat espanyol, ja sense eleccions a la vista, comerçarà a governar Zapatero. No tenim cap dubte del caràcter d'aquest Govern, un govern al servei de la patronal i la Monarquia, que s'enfrontarà necessàriament als treballadors i els pobles.

La lluita de les drassanes d'Izar és la primera prova de foc entre el Govern i els les treballadores. Les bones formes i promeses de Zapatero deixen pas als fets i les realitats. El Govern actual emprèn el camí de les privatitzacions, les reconversions industrials, els acomiadaments, ens confirma que és el govern de la patronal i del capitalisme.

Tota la classe obrera segueix amb atenció el desenllaç de la lluita d'Izar: si guanyen ells, guanyem tots els treballadors i treballadores

Els pressupostos generals de l'estat ja es troben en avançat estat de tramitació. Malgrat el maquillatge són uns pressupostos de continuisme, d'un Govern al servei de la Monarquia, dels plans patronals i les privatitzacions, d'un estat imperialista i militarista.

Els drets dels pobles i el respecte a la seva sobirania són incompatibles amb la Monarquia restaurada per Franco. Aquesta contradicció irresoluble que mina l'estabilitat del règim amenaça de trencar el PSOE

A dos mesos de referèndum les enquestes donen avantatge al sí en un ambient de desconeixement del text constitucional i d'amenaça d'alta abstenció. Les forces parlamentàries que criden al vot pel No, ho fan -almenys fins ara- amb la boca petita. Per revertir la correlació de forces cal impulsar la mobilització.

El govern Zapatero vol rebaixar la tensió a Euskadi. Els gestos ja s'han produït, encara que no per això disminueix la repressió.però tractant d'obligar a ETA a entrar a una negociació estricta d'armes per presos. Batasuna, en la seva nova proposta, dóna llum verda a aquesta taula.